Cadires buides, presències que ens falten (Susana)

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les Dones, ens reunim davant d'aquestes cadires buides.

Cada una representa una dona que ja no hi és.

Dones assassinades per la violència masclista.

Dones que tenien nom, història, somnis, família, amistats, vida.

Cadires que avui són buides, però que continuen ocupant un joc en la nostra memòria i en la nostra consciència col·lectiva.

Aquestes cadires no són només un símbol del buit que deixen, sinó també una crida a la responsabilitat i el compromís.

Ens recorden que la violència masclista no és un assumpte privat, sinó una ferida social que ens travessa a tots i a totes.

Cada cadira buida és una pregunta que ens interpel·la:

On érem quan el silenci pesava més que la paraula?

Què fem avui perquè demà no hi hagi una cadira buida més?

Que aquest acte no sigui només un homenatge, sinó també una promesa:

Mai més la indiferència. Mai més la por. Mai més una dona menys.

SUSANA

24/06/25

49 anys. Gijón (Astúries).

Assassinada per la seva parella. El cos sense vida va ser trobat en un bagul de casa seva, un mes després de donar-la per desapareguda. Presentava forts signes de violència.